D´on venim
La funció dels poders públics, segons l’article 44.1 de la Constitució Espanyola de 1978, és promoure (estimular, afavorir, impulsar) i tutelar (defendre i protegir) l’accés a la cultura, sent aquest un dret dels anomenats de prestació, que l’Estat no pot ignorar ni deixar abandonat a la sort del joc espontani de l’intercanvi social i del mercat, perquè molts individus veurien limitat en eixe cas l’accés als béns de la cultura i aquesta contribueix a la cohesió social i constitueix un índex del benestar de la població.
És per això que l’Ajuntament de Borriana ha apostat pel foment de les activitats culturals des de la primera corporació democràtica, estant al capdavant de la Regidoria de Cultura, Juana Tejedo García. Aquell any es va crear una escola de música, junt a l’escola d’art que ja funcionava durant els anys setanta. Al mateix temps es va posar en marxa la de dansa. Totes elles van ser l’origen de l’actual centre.
El creixement en alumnes, professors i activitats al llarg dels anys va fer necessària la creació d’una entitat per tal de facilitar l’agilitat i l’autonomia de la seua gestió. Aquesta es va poder materialitzar quan el Ple de l’Ajuntament va aprovar per majoria el 2 de novembre de 1983 els estatuts de la Fundació Rafel Martí de Viciana (amb un primer esborrany amb la denominació de Ciutat de Burriana). Obté aquesta denominació per tal d’honorar l’il·lustre escriptor, cavaller i insigne cronista borrianenc del segle XVI.
Es tractava d’una institució del departament de Cultura que gestionava directament i com a fundació pública la prestació de servicis culturals específics, ajustant-se en la constitució i desenvolupament a les normes estatuàries aprovades, dotant-la de personalitat jurídica pública.
Posteriorment, en la sessió plenaria ordinària celebrada el día 6 de desembre de 1983, a proposta del consell d’administració, es procedí a la designació del director, d’acord amb el que establia l’article 8é dels estatuts de la Fundació, càrrec que hauria de recaure en persones majors d’edat amb residència a Borriana, que comptaren amb dedicació i prestigi en el camp de la cultura, sent designat, per complir aquests requisits, Josep Palomero Almela.
El 24 de febrer de 1984 es va celebrar la sessió constitutiva del consell d’administració, sent el President, en qualitat de regidor delegat de Cultura, Carlos Gascó Corbalan, i on el director gerent designat per l’Ajuntament, i d´acord amb l´article 24 dels estatuts, va proposar les persones que haurien d’ocupar les vacants de secretari, Juan Molés Guinot, i tresorer, José Luis Traver Monfort, i es plantejaren entre altres el funcionament de les Escoles d’Art, Música i Dansa que acollia la Fundació.
En aquest primer consell es tractaren aspectes d’interés relatius als estatuts, el règim del professorat, la seua desigual situació administrativa, l’homologació dels estudis, sobre la ubicació en l’antic Hospital de Caritat, les seues possibilitats de restauració i de millorament, així com també sobre la normativa que regeix la creació de conservatoris elementals i la necessitat d’un reglament intern, entre altres.
Per primera vegada i poc després de l’aprovació, l’11 d’octubre de 1984, el consell d’administració, reunit en sessió ordinària, es plantejà la reforma dels estatuts de la Fundació, ja que hi havia punts conflictius que aconsellaven una modificació, i aprovà la sol·licitud per a ser un centre filial del Conservatori de Castelló.
El 20 de desembre de 1985 s’aprovà dedicar el Conservatori de Música a la figura de Pasqual Rubert, músic i pedagog borrianenc que va lluitar tota la seua vida per una escola de música en la nostra ciutat, i així ho reflectí un article de José Ramon Calpe Saera: “ell volia crear un centre d’estudis musicals que permetera una bona organització i ensenyar el màxim possible al nostre poble. Hui existeix ja i, certament, podem dir que ha anat donant fruits, però encara està revestit de tota la provisionalitat pensable. Hem encetat el quint curs sense tindre un règim d’organització aprovat; eixa provisionalitat va suposar que Pasqual hi estiguera sols un mes. Eixa provisionalitat era la que Pasqual no suportava; ell volia tasques sòlides i fermes i amb garanties de perdurabilitat”.
El 1987, el regidor delegat de Cultura, Josep Palomero, que havia estat el primer director de la Fundació, presentà una moció amb objecte de fer reflexionar els membres del consistori sobre els nombrosos inconvenients que tenien aquests servicis d’ensenyaments reglats i de tipus cultural, en ser emmarcats en el context jurídic i administratiu que suposava la denominació de Fundació. El ponent va considerar adient que “hi haja una nova ordenació estatuària d’aquest organisme que desplegue reglamentàriament tots els seus mecanismes de gestió de manera adequada a la legalitat vigent i als models d’actuació que aquesta legalitat propugna respecte als centres d’ensenyament, tot i que en aquest cas particular -per tractar-se d’un centre municipal– calga introduir-hi els elements correctors que l’adapten i el facen referent i eficaç per al municipi de Borriana”.
A la vista del funcionament d’aquest organisme, i a fi de millorar-lo, es va proposar al Ple de l’Ajuntament l’extinció de la Fundació Rafel Martí de Viciana i el començament del seu període liquidatori i la creació i aprovació del reglament del Centre Municipal d’Estudis Rafel Martí de Viciana, com a organisme autònom local de tipus educacional i cultural, dotat de personalitat jurídica pròpia, el qual s’havia de regir d’acord amb el seu propi reglament.
El mateix 1987, al mes d’octubre, el regidor delegat de Cultura, Josep Palomero, proposà al Ple de l’Ajuntament el nomenament de Teresa Godos Queral com a directora de la Fundació Rafel Martí de Viciana, i el 23 de febrer de 1988 es publicà al BOP de Castelló el seu reglament, una vegada produïda l’extinció de l’antiga Fundació, amb la finalitat de gestionar directament a través d’un organisme autònom local, en el qual s’integraven els diferents tipus d’ensenyaments reglats de caràcter musical, de dansa, d’idiomes, artístics, etc. L’estatut estigué vigent fins a l’11 de novembre de 2004, data en què es publicà al BOP de Castelló el nou reglament adaptat a la realitat organitzativa del centre. En aquest primer període de la direcció de Teresa Godos Queral les activitats del centre es traslladaren de l’antic Hospital de Caritat a l’edifici del col·legi públic Historiador Viciana, el qual s’havia extingit en haver-se inaugurat el nou col·legi públic Francesc Roca i Alcaide.
El 24 de març de 1988 es constituí el consell rector i, a proposta de la directora, fou nomenat, com a secretari, Blai Fandos Gozalbo, i com a tresorer, continuà José Luis Traver Monfort primer (1993) i Francisco Delgado Guillén després (1994). Per Decret 146/1989, de 6 d’octubre, s’autoritzaren els estudis de música de grau elemental, adscrits al Conservatori Professional de Música de Castelló. El 1991, en inaugurar-se el Centre Municipal de Cultura La Mercé, el centre es traslladà a aquestes dependències, que ocupà fins al 17 d’abril de 2007, data en què es produí el trasllat a les actuals dependències del nou edifici del carrer Sant Pere Pasqual.
El 20 de juny de 1994, la junta directiva, a causa de l’esgotament, posà els càrrecs a disposició del consell rector. El Ple de l’Ajuntament nomenà aleshores director Josep Vicent Llopis Broch, el qual assumí el càrrec per un curs escolar, fins a les pròximes eleccions municipals, ja que es tracta d’un càrrec de designació corporativa que, en aquest cas, tenia com a objectiu mantindre les linies d’acció que va marcar l’anterior direcció. En sessió ordinària del 13 d´octubre de 1994 es constituí el nou equip directiu i, a proposta de la direcció, foren nomenats, com a secretari, Ramon Segarra Palanques, i, com a tresorer, Francisco Delgado Guillén.
Després de reflexionar sobre el futur dels estudis de música en diferents sessions a causa del canvi de legislació referent als estudis musicals reglats, per Resolució de 8 de març de 1995 de la Direcció General de Centres Docents, el Conservatori Elemental de Música Pasqual Rubert passà a denominar-se Escola Municipal de Música Pasqual Rubert. Posteriorment a les eleccions de 1995 foren referendats els càrrecs directius de l’anterior lesgislatura, per part del Ple de l’Ajuntament, a proposta del regidor de Cultura, José Ramón Calpe Saera, fins a la renúncia de la direcció, que es produí el 28 de juny de 1999, en compliment d’allò que disposa la lletra a), apartat 2, de l’article 10 del reglament.
El 2 de setembre de 1999 el Ple de l’Ajuntament nomenà F. Xavier Cantos Aldaz director d’aquest organisme autònom, a proposta del regidor delegat de Cultura, José Ramón Calpe, i en la sessió celebrada el 7 de setembre de 1999, es constituí el nou consell rector i s’aprovaren els càrrecs de secretari, Manuel Muñoz Ríos (2003), i tresorera, Rocío Monfort Seores primer (2000) i Rosana Sanchís Sánchez després (2003).
En l’ultima dècada el centre, davall la nova direcció, renovada pel Ple de l’Ajuntament el 3 de juliol de 2003 i el 21 de juny de 2007, a proposta dels regidors delegats de Cultura, José Ramón Calpe Saera i Enrique Safont Melchor respectivament, ha estat ocupat en molts canvis… la qual cosa ha comportat riscos i fins i tot temors, però que per a nosaltres han acabat sent oportunitats que hem aprofitat dedicant esforç i superant dificultats per aconseguir l’èxit d’un projecte. Aquests anys han suposat la renovació d’allò que, si bé contínua fidel als principis, ha anat evolucionant amb el temps i adaptant-se als reptes que ens planteja una societat en continua transformació. L’objectiu és oferir una educació artística de qualitat adaptada a les necessitats de la nostra ciutadania, i és per això que treballem en l’organització d’un centre de tots i per a tots.
Per aconseguir-ho hem format un equip de treball que ha fet el seu projecte, no sols tractant d’obtindre uns resultats satisfactoris sinó aconseguint un bon clima entre els diferents membres de la comunitat educativa i establint un estil propi; en permanent formació, i que a més s’il·lusiona i s’implica en un projecte que any rere any madura i evoluciona per a la consecució d’uns resultats millors.
Creiem en un model d’escola oberta a diferents interessos i altament participativa, on la comunicació entre els diferents elements que la formen siga fluida i enriquidora. Una escola que permeta desenvolupar les seues pròpies necessitats i on la suma de totes les activitats cree un marc comú on poder compartir, rebre i donar. I també on la creativitat siga un dels pilars, i on les diferents aportacions personals esdevinguen un pont entre tots els membres.
Optem per un centre d’ensenyaments artístics de qualitat, fonamentant des de la infància el coneixement i estima de la música, la dansa i les arts plàstiques, sense oblidar-nos de la transmissió de valors a través d’elles, aplicant el model que més s’acoste a la realitat del medi sociocultural on s’actua, a fi de realitzar un treball òptim.
Referències Bibliogràfiques
F. Xavier Cantos Aldaz
Director CME
Revista Artres
